L'edifici de l'Ateneu fa més de cent anys que es va edificar sobre les restes d'una antiga bòbila que ocupava aquell espai, part de la plaça Clavé i del carrer Sant Joan.
La referència més antiga que hem trobat és una sol·licitud a l'Ajuntament per a la construcció d'un bar i sala de ball.
A l'Arxiu Municipal hem trobat un plànol d'un edifici, amb data del 17 de setembre de 1883. L'estructura de la façana s'adiu amb l'aspecte de l'edifici de l'Ateneu. No es conserva l'expedient de llicència d'obra, però és molt probable que l'edifici es construís entre 1884 i 1885. Al títol del plànol consta textualment: “proyecto de un salón de baile y casa café que doña Francisca Lluch desea construir en el pueblo de San Vicente”. Com a ubicació, al plànol, consta la plaça que limita amb els carrers Aurora i Sant Joan.
Els plànols, signats per l'arquitecte Josep Riola, han estat publicats al llibre L'Espai Ateneu.
El solà on es construí l'edifici el va comprar Francesca Lluch a Rosa Gros i Viladoms, del mas de Sant Joan de Baix.
En reformes posteriors, de la primera edificació només es van conservar les tres parets de la façana (i no totalment).
EL CASINO.
A l'hemeroteca de LA VANGUARDIA apareixen referències de la Festa Major de Sant Vicenç i de l'anomenat "antiguo casino" o "café-casino"
1905, 11 de juny.
Hemeroteca de La Vanguardia.
Els dies de Quaresma es llogava una màquina de fer cinema, que funcionava per mitjà de gas acetilè (al poble la llum no va arribar fins al 1912). La màquina era utilitzada fins molt passada la Quaresma, intercalant el ball amb el cinema.
Les pel·lícules eren harmonitzades per músics i, quan no es disposava d'aquests, feia la feina un vell manubri.
Pel que explica la revista Castellet, en el número 24 (octubre del 1948), l'any 1920 a l'edifici hi havia un cafè i una sala de ball, de propietat particular, que es deia El Casino.
Tant el cafè, com la sala de ball eren de dimensions reduïdes i estaven ubicats on després hi hauria la gran sala de ball, amb l'escenari. A part de la separació corresponent entre les dues antigues estances, el sostre s'elevava a diferent nivell, essent més baix a la part del cafè. On després es va construir el cafè de l'Ateneu, a principis dels anys vint, era un pati. L'entrada al Casino s'obria al carrer Prim i no pas a la plaça Clavé.
Segons el llibre de Ramon Arnabat i Xavier Ferré, Ateneus. Cultura i llibertat, l'Ateneu de Sant Vicenç està enregistrat a la Federació d'Ateneus de Catalunya, des de l'any 1903
http://www.ateneus.cat/wp-content/uploads/llistaateneuspercomarca.pdf
Al nostre poble l'afició teatral es remunta a molts anys enrere. En David Sanz ha trobat una obra que es va representar al poble l'any 1899. Es tracta de l'obra "Nit d'angúnia" de Salvador Sarrador. (pendent de ser penjada per poder ser oberta)
Abans de l'any 1920, al poble, hi havia dues societats que organitzaven actes i festes. Una era la JUVENTUD VICERENSE, amb seu al carrer Gran (davant d'on després s'obriria el cinema Rambla) on tenien un cafè i una sala de ball. L'altra societat era el CENTRO COMERCIAL BENÉFICO, que tenia la seva seu social en un pis a l'actual carrer Gran, número 24, al costat mateix de l'anterior entitat.
SOCIEDAD JUVENTUD VICERENSE
Hi ha diferents hemeroteques a la xarxa on s'esmenten activitats organitzades per la Sociedad Juventud Vicerense.
I així va ser com va néixer la societat de l'ATENEU. Tenien moltes idees i molts projectes per a fer, per tant, una de les qüestions que abans s'havia de solucionar era l'econòmica.
La compra del solar i l'edifici a Pau Miralles va pujar 20.500 pessetes.
En aquells moments la banda de l'edifici que donada al carrer Creixell era un gran pati i l'edifici constava de dues zones (separades per un biombo) el bar i l'escenari.
Un dels projectes prioritaris era l'ampliació de l'espai edificat i la separació dels diferents ambients.
Es van posar en circulació 2.000 accions, amb un valor nominal, cadascuna, de 25 pessetes, la qual cosa representava un capital inicial de 50.000 pessetes que, en aquells anys, era tota una fortuna.
Al llibre de comptes de la societat hi constaven més de 50 accionistes. Cadascú va participar en relació amb les seves possibilitats i tenien molt clar que era una inversió sense cap ànim de lucre.
Els principals accionistes van ser Ramon Basomba, Miquel Vives, Josep Corrons, Josep Calsina, Esteve Vendrell i en Josep Moll a qui se li atribueix ser l'ànima i el fundador de la societat.
Amb els diners, el primer que van fer va ser adquirir el local que, anys més tard, es coneixeria arreu com l'Ateneu.
Es va utilitzar l'antic local, però veient que se'ls quedava massa petit, van començar a fer projectes per a la seva ampliació.
El dia 26 de maig del 1928, quan ja feia 8 anys que havien adquirit el local, la societat va aconseguir un préstec de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, per valor de 24.000 pessetes. Amb aquests diners es van començar les obres del que hauria de ser el nou edifici: un gran espai que s'obriria per la plaça Clavé i que aniria del carrer Creixell al carrer Sant Joan.
Pel que fa a les inquietuds de la societat l'Ateneu, no es limitaven a les activitats de teatre, balls i d'altra mena d'espectacles. Volien que les seves aportacions a nivell cultural arribessin a tothom. I així va ser com, a principis dels anys trenta, la societat obre una escola, l'Escola de l'Ateneu. Rebia una subvenció de l'Ajuntament. Es trobava ubicada al primer pis de l'edifici del carrer Armengol, número 35. Era una escola molt progressista per aquells temps.
La Teresa Plana, que n'havia estat alumna, comenta que va entrar a principis dels anys trenta. Era una escola unitària, amb un sol mestre. Els nens i les nenes assistien a classe plegats, en una mateixa aula. L'escola va romandre oberta fins l'any 1938, any en què van cridar a files el mestre. L'escola llavors es va tancar i després, amb la dictadura franquista, ja no es va poder tornar a obrir.
En la imatge següent podem veure la Teresa Plana, l'any 1931, asseguda damunt una de les taules de la seva classe.
12 d'octubre de 1934
8 dies després que Companys proclamés
l'Estat Català de la República Federal.
Arxiu Miquel Vila.
L'any 1935, l'Ateneu cedeix el seu espai per tal que se celebri el 3er Congrés d'Economia Agrícola.
1935, En Francesc Lluch i en Quirí Morera interpretant el duet Laurel i Hardy a l'Ateneu.
Cedida Roser Lluch.
ES POT OBRIR
Abril 1936
Arxiu Miquel Vila.
26 i 27 de desembre de 1936
(durant la guerra civil)
Arxiu Miquel Vila.
La referència més antiga que hem trobat és una sol·licitud a l'Ajuntament per a la construcció d'un bar i sala de ball.
A l'Arxiu Municipal hem trobat un plànol d'un edifici, amb data del 17 de setembre de 1883. L'estructura de la façana s'adiu amb l'aspecte de l'edifici de l'Ateneu. No es conserva l'expedient de llicència d'obra, però és molt probable que l'edifici es construís entre 1884 i 1885. Al títol del plànol consta textualment: “proyecto de un salón de baile y casa café que doña Francisca Lluch desea construir en el pueblo de San Vicente”. Com a ubicació, al plànol, consta la plaça que limita amb els carrers Aurora i Sant Joan.
Els plànols, signats per l'arquitecte Josep Riola, han estat publicats al llibre L'Espai Ateneu.
El solà on es construí l'edifici el va comprar Francesca Lluch a Rosa Gros i Viladoms, del mas de Sant Joan de Baix.
En reformes posteriors, de la primera edificació només es van conservar les tres parets de la façana (i no totalment).
EL CASINO.
A l'hemeroteca de LA VANGUARDIA apareixen referències de la Festa Major de Sant Vicenç i de l'anomenat "antiguo casino" o "café-casino"
La Vanguardia, 23 de maig del 1901.
1903, 28 de maig.
La Vanguardia.
Hemeroteca de La Vanguardia.
En Josep Bach comenta que hi ha una errada en l'article anterior. L'alcalde no era Rafael Pons, com diu al diari, sinó Rafael Pous.
Pel llibre de Jordi Suades i Marigot, sabem que la senyora Francesca Lluch, després de fer les obres, va quedar endeutada. En Pau Miralles li lloga el local, que serà conegut com EL CASINO i el dia 28 d'agost de l'any 1899 acaba comparant-lo.
En serà el propietari fins EL 30 de gener de l'any 1920 quan el ven a la Societat Ateneu.
Tot i així, segons l'hemeroteca de La Vanguardia, els mossos d'esquadra recullen, l'any 1908, una denúncia del senyor Josep Casamitjana i Pons, propietari del Casino ubicat a la Plaça Nova de Sant Vicenç de Castellet.
Tot i així, segons l'hemeroteca de La Vanguardia, els mossos d'esquadra recullen, l'any 1908, una denúncia del senyor Josep Casamitjana i Pons, propietari del Casino ubicat a la Plaça Nova de Sant Vicenç de Castellet.
Hemeroteca de La Vanguardia.
28 de novembre de 1908
28 de novembre de 1908
Les pel·lícules eren harmonitzades per músics i, quan no es disposava d'aquests, feia la feina un vell manubri.
Pel que explica la revista Castellet, en el número 24 (octubre del 1948), l'any 1920 a l'edifici hi havia un cafè i una sala de ball, de propietat particular, que es deia El Casino.
Tant el cafè, com la sala de ball eren de dimensions reduïdes i estaven ubicats on després hi hauria la gran sala de ball, amb l'escenari. A part de la separació corresponent entre les dues antigues estances, el sostre s'elevava a diferent nivell, essent més baix a la part del cafè. On després es va construir el cafè de l'Ateneu, a principis dels anys vint, era un pati. L'entrada al Casino s'obria al carrer Prim i no pas a la plaça Clavé.
Segons el llibre de Ramon Arnabat i Xavier Ferré, Ateneus. Cultura i llibertat, l'Ateneu de Sant Vicenç està enregistrat a la Federació d'Ateneus de Catalunya, des de l'any 1903
http://www.ateneus.cat/wp-content/uploads/llistaateneuspercomarca.pdf
Al nostre poble l'afició teatral es remunta a molts anys enrere. En David Sanz ha trobat una obra que es va representar al poble l'any 1899. Es tracta de l'obra "Nit d'angúnia" de Salvador Sarrador. (pendent de ser penjada per poder ser oberta)
SOCIEDAD JUVENTUD VICERENSE
Hi ha diferents hemeroteques a la xarxa on s'esmenten activitats organitzades per la Sociedad Juventud Vicerense.
12 de maig del 1912
La Vanguardia.
Transcripció: La Sociedad Juventud Vicerense celebrará en los días 26 y 27 del actual varios festejos, con motivo de la fiesta mayor de aquella población.
21 de gener del 1914
Festa Major d'hivern
La Vanguardia.
6 de gener del 1915
La Vanguardia.
Transcripció: El dia 10 del actual, el "Orfeó Monistrolenc" tiene proyectada una excursión artística a San Vicente de Castellet dando un concierto en el teatro de á Sociedad Juventud Vicerense en cuyo programa figuran obras de los más aplaudidos autores, entre ellos de Nicolau, Grieg, Morera, Millet, Cesar Franck, Bach, Lamote de Grignon, Romeu, Martínez Imbert, Sancho Marraco, Ventura y otros. Grande es el entusiasmo que está despertando en toda la comarca dicho concierto que seguramente proporcionará a los simpáticos orfeonistas un nuevo y señalado triunfo.
19 de maig del 1915
5 de juny del 1919
Societat Ateneu.
Cap als anys vint va aparèixer un grup de joves emprenedors que volien muntar una agrupació més moderna, on hi cabés tothom i tothom s'hi trobés de gust. Eren un anys en què la joventut va prendre una gran embranzida, amb moltes ganes de canviar i modernitzar les coses.
L'any 1920 a l'antic Casino va fundar-se la Societat Ateneu, amb la fusió de les societats Joventut Vicerense i Centre Comercial Benèfic, conjuntament amb els membres del Casino. Es va fer una emissió d'accions entre els socis i els corresponents crèdits sobre l'immoble (concedits per la Caixa d'Estalvis de Manresa).
Segons el llibre dels Estatuts de la societat, el dia 24 de gener del 1920 es constitueix la societat anònima "ATENEO DE SANT VICENTE DE CASTELLET". Les escriptures estan signades pel notari de Manresa, senyor Josep Maria Pujó i Balius.
Segons el llibre dels Estatuts de la societat, el dia 24 de gener del 1920 es constitueix la societat anònima "ATENEO DE SANT VICENTE DE CASTELLET". Les escriptures estan signades pel notari de Manresa, senyor Josep Maria Pujó i Balius.
Del llibret dels Estatuts de l'entitat.
Cedit per Mila Muns.
I així va ser com va néixer la societat de l'ATENEU. Tenien moltes idees i molts projectes per a fer, per tant, una de les qüestions que abans s'havia de solucionar era l'econòmica.
La compra del solar i l'edifici a Pau Miralles va pujar 20.500 pessetes.
En aquells moments la banda de l'edifici que donada al carrer Creixell era un gran pati i l'edifici constava de dues zones (separades per un biombo) el bar i l'escenari.
Un dels projectes prioritaris era l'ampliació de l'espai edificat i la separació dels diferents ambients.
Es van posar en circulació 2.000 accions, amb un valor nominal, cadascuna, de 25 pessetes, la qual cosa representava un capital inicial de 50.000 pessetes que, en aquells anys, era tota una fortuna.
Els principals accionistes van ser Ramon Basomba, Miquel Vives, Josep Corrons, Josep Calsina, Esteve Vendrell i en Josep Moll a qui se li atribueix ser l'ànima i el fundador de la societat.
Amb els diners, el primer que van fer va ser adquirir el local que, anys més tard, es coneixeria arreu com l'Ateneu.
Cedit Mila Muns.
El primer president d'aquesta entitat fou Josep Moll.
Si bé el Teatre Saló Espanyol i el Casino havien ofert espectacles de teatre, la Societat Ateneu millorà l'oferta dels espectacles. Van fundar un grup de teatre d'aficionats que van representar tot un seguit de comèdies i sarsueles que foren molt ben acollides.
Aviat es va convertir en la seu d'esdeveniments importants del poble.
L'any 1923, per exemple, es va triar l'Ateneu per a fer el banquet de la festa dels Sometent. Un banquet per a 300 persones.
Aviat es va convertir en la seu d'esdeveniments importants del poble.
L'any 1923, per exemple, es va triar l'Ateneu per a fer el banquet de la festa dels Sometent. Un banquet per a 300 persones.
Hemeroteca La Vanguardia
29 de març del 1922
29 de març del 1922
L'any 1925 es construí el local del cafè i l'any 1945 s'inaugurà la sala destina a ball i d'altres activitats culturals.
L'any 1929, Manuel Subirana, secretari de la Junta de l'Ateneu, contractà el saló de ball per a fer-hi cinema i el dret perquè la societat pogués usar el saló per a fer ball els dies de Festa Major i d'altres dates assenyalades.
El dia 26 de maig del 1928, quan ja feia 8 anys que havien adquirit el local, la societat va aconseguir un préstec de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, per valor de 24.000 pessetes. Amb aquests diners es van començar les obres del que hauria de ser el nou edifici: un gran espai que s'obriria per la plaça Clavé i que aniria del carrer Creixell al carrer Sant Joan.
Pel que fa a les inquietuds de la societat l'Ateneu, no es limitaven a les activitats de teatre, balls i d'altra mena d'espectacles. Volien que les seves aportacions a nivell cultural arribessin a tothom. I així va ser com, a principis dels anys trenta, la societat obre una escola, l'Escola de l'Ateneu. Rebia una subvenció de l'Ajuntament. Es trobava ubicada al primer pis de l'edifici del carrer Armengol, número 35. Era una escola molt progressista per aquells temps.
La Teresa Plana, que n'havia estat alumna, comenta que va entrar a principis dels anys trenta. Era una escola unitària, amb un sol mestre. Els nens i les nenes assistien a classe plegats, en una mateixa aula. L'escola va romandre oberta fins l'any 1938, any en què van cridar a files el mestre. L'escola llavors es va tancar i després, amb la dictadura franquista, ja no es va poder tornar a obrir.
En la imatge següent podem veure la Teresa Plana, l'any 1931, asseguda damunt una de les taules de la seva classe.
Cedida Teresa Plana.
Cedida Carles Riera.
1922
Arxiu Miquel Vila.
1924
Carnet de soci d'Esteve Codina i Trulls
Cedit Teresa Codina.
1926 Rebut de quita de soci.
Cedit Mila Muns.
L'Ateneu també organitzava conferències de temes d'actualitat. En aquest article de La Vanguardia podem llegir l'anunci de la xerrada de la dra. Quadras sobre un dels temes que, en aquells anys, colpejaven la nostra societat: la tuberculosi.
1930 Hemeroteca La Vanguardia
Des de l'any 1931 fins els anys de la guerra civil, Isidre Moratones regentava el bar de l'Ateneu.
Amb l'arribada de la República, van canviar els membres de la Junta de l'Ateneu. Llavors, en J. Piñot, de Barcelona, es va fer càrrec del cinema. En Piñot també feia 'empresari del cinema Rambla així que, durant uns quants anys, va portar els dos cinemes.
"El Breny" número 61.
1932, 4 de desembre.
Arxiu Ricard Gomis.
1933,1 de gener.
Arxiu Miquel Vila.
1934, 17 de juny.
Arxiu Ricard Gomis.
8 dies després que Companys proclamés
l'Estat Català de la República Federal.
Arxiu Miquel Vila.
1935
Festa dels Quintos.
Arxiu Miquel Vila.
L'any 1935, l'Ateneu cedeix el seu espai per tal que se celebri el 3er Congrés d'Economia Agrícola.
Hemeroteca La Vanguardia
16 de març del 1935.
16 de març del 1935.
Cedida Roser Lluch.
Anunci aparegut al programa de festa major de l'any 1936.
Hi ha una Memòria que publica la Junta de Govern el mes de febrer de l'any 1936.
Memòria de les activitats de l'Ateneu.
Febrer del 1.936.
Arxiu Miquel Vila.
ES POT OBRIR
Abril 1936
Arxiu Miquel Vila.
(durant la guerra civil)
Arxiu Miquel Vila.
Treballadors i treballadores de la fabriqueta en un dinar
a la sala de ball de l'Ateneu.
Cedida Marina Busquets.
Cedit Santi Comas.
El nou edifici de l'Ateneu
Des que es va inaugurar l'edifici, es tenia la intenció de renovar la coberta per tal d'aconseguir una sala de ball més vistosa.
L'any 1948, la Societat Ateneu va aconseguir que la Caixa d'Estalvis de Manresa els deixés 150.000 pessetes per a fer l'obra.
El projecte consistia en una coberta en forma de volta i el seu cost pujava a 40.895,75 pessetes.
Però o no es va calcular bé el projecte, o no es va fer adequadament. El fet és que, a mig fer les obres, l'estructura de la volta va caure, va ocasionar un munt de destrosses i es a haver d'optar per una altra solució arquitectònica.
Castellet, número 25.
Detall de l'estructura de la volta.
Avui sabem, gràcies a en Ramon Basomba, el que el diari no va explicar. L'enderroc no fou causa de l'atzar, ni de fortes pluges (com també es va comentar), va ser, senzillament un greu error de càlcul del seu dissenyador.
El pes i les dimensions de la gran volta que havia de cobrir l'espectacular sala de ball només s'haguessin pogut mantenir en peu amb uns bons contraforts a les parets. L'arquitecte va obviar aquest detall fonamental. El pare del Ramon, paleta de professió, va advertir de la situació, va fer fotografies per a documentar els seus arguments, però com que no havia acabat d'obtenir (a causa de la guerra civil) el seu títol de mestre d'obres, no se li va fer cap cas.
Sort en van tenir els treballadors que es paressin les obres per un primer endorroc parcial. I sort que, en aquelles hores del migdia, no hi havia ningú voltant per l'edifici.
Un nou disseny
L'any 1949 es torna a dissenyar l'edifici. Aquest seria el projecte definitiu de l'edifici.
El pes i les dimensions de la gran volta que havia de cobrir l'espectacular sala de ball només s'haguessin pogut mantenir en peu amb uns bons contraforts a les parets. L'arquitecte va obviar aquest detall fonamental. El pare del Ramon, paleta de professió, va advertir de la situació, va fer fotografies per a documentar els seus arguments, però com que no havia acabat d'obtenir (a causa de la guerra civil) el seu títol de mestre d'obres, no se li va fer cap cas.
Sort en van tenir els treballadors que es paressin les obres per un primer endorroc parcial. I sort que, en aquelles hores del migdia, no hi havia ningú voltant per l'edifici.
Un nou disseny
L'any 1949 es torna a dissenyar l'edifici. Aquest seria el projecte definitiu de l'edifici.
1949 maig.
Revista Castellet, número 38.
1949 novembre.
Revista Castellet, número 50.
1949 desembre.
Revista Castellet, número 52.
1950, gener.
Revista Castellet, número 53.
1950
Arxiu Miquel Vila.
1950, gener.
Revista Castellet, número 54.
El mes de febrer de l'any 1950, la Societat Ateneu obre un concurs per a l'arrendament del bar de l'Ateneu.
1950
1950, gener.
Revista Castellet, número 53.
1950
Arxiu Miquel Vila.
Revista Castellet, número 54.
Entrevista al qui va se, des de la seva creació, el conserge de l'Ateneu, el senyor JOAN CASAS I CAPELLA.
1950, gener.
Revista Castellet, número 54.
El mes de febrer de l'any 1950, la Societat Ateneu obre un concurs per a l'arrendament del bar de l'Ateneu.
Revista Castellet, número 56.
ES POT LLEGIR
1950
Cedit Santi Comas
Teresa Plana i Valentí Tardà ballant a l'Ateneu.
Cedida Teresa Plana.
1951
Revista Castellet, número 74.
1952
Cedida Sílvia Chertó.
Revista Castellet, número 86.
Constitució de la nova junta.
Revista Castellet, número 87.
Anotació. Al número 88 de la revista Castellet s'informa d'una rectificació sobre el llistat anterior. El vice- tresorer no és en Marcelí Enrich, sinó en Marcelí Masafret.
1953, febrer.
Revista Castellet, número 98.
ES POT LLEGIR
1952, setembre.
Revista Castellet, número 93.
1953
Revista Castellet, número 98.
1953
Concert-col·lecta per a l'edificació de l'escola
Mare de Déu del Roser.
Cedit Santiago Comas.
Revista Castellet, número 99.
1954
1954, setembre.
Revista Castellet, número 116.
Article sobre l'Ateneu
1954, setembre.
Revista Castellet, número 116.
Revista Castellet, número 117.
1955
..ES POT LLEGIR
Nadal 1955
Arxiu Miquel Vila.
ES POT OBRIR
Nadal 1957
Arxiu Miquel Vila.
Un altre dels "grans" que va actuar més d'un cop a l'Ateneu, fou
Antonio Molina.
Tot i que la seva última actuació al poble la va fer al teatre del Coro.
Aquí un autògraf dedicat a la Montse.
Cedida Montse Camps.
Anys cinquanta.
Cedida Josep Prat.
Cedida Josep Prat.
1959
1959, 22 de gener.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1959, 19 d'abril.
Arxiu Ricard Gomis.
1959, 17, 18 i 19 de maig.
Arxiu Miquel Vila.
1959, 4 d'octubre.
Arxiu Ricard Gomis.
1959, 25 d'octubre.
Arxiu Ricard Gomis.
1959, 8 de novembre.
Arxiu Ricard Gomis.
1959, 22 de novembre.
Arxiu Ricard Gomis.
1959, 25 de desembre.
Arxiu Ricard Gomis.
1959, 31 de desembre.
Arxiu Ricard Gomis.
1960
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1960
Festa Major
Arxiu Miquel Vila.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1960, 4 de desembre.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1960, 48 de desembre.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1961
1961
Primer butlletí informatiu de l'Ateneu.
Arxiu Miquel Vila.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1961, 20, 21, 22 i 23 de maig.
Arxiu Ricard Gomis.
1961, 4,5 i 6 de juny.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1962
Casament Dolores Silvestre i Vicente Toribio.
Cedides Olga Toribio
1962, 6 de gener.
Arxiu Ricard Gomis.
Festa Major
1962, 21 i 22 de gener.
Arxiu Ricard Gomis.
1962, 11 de febrer.
Arxiu Ricard Gomis.
1962
El premi de la cançó per a aficionats
va ser per a Pere Díaz.
Cedit Ricard Ardèvol.
El premi de la cançó per a aficionats
va ser per a Pere Díaz.
Cedit Ricard Ardèvol.
1962, 18 de febrer.
Arxiu Ricard Gomis.
1962, 25 de febrer.
Arxiu Ricard Gomis.
1962, 3 de març.
Arxiu Ricard Gomis.
1962, 11 de març.
Arxiu Ricard Gomis.
1962, 22 d'abril.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1962, 10, 11 i 12 de juny.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Miquel Vila.
1963
Cedida Joan Amargant.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1963, 27 de gener.
Arxiu Ricard Gomis.
1963, 3 de febrer.
Arxiu Ricard Gomis.
1963, 10 de febrer.
Arxiu Ricard Gomis.
1963, 17 de febrer.
Arxiu Ricard Gomis.
1963, 28 d'abril.
Arxiu Ricard Gomis.
Festa Major
1963, 1,2,3 i 4 de juny.
Arxiu Ricard Gomis.
1963, 24 de juny.
Arxiu Ricard Gomis.
1963, 12 d'octubre.
1963, 20 d'octubre.
1963, 27 d'octubre.
1963, 3 de novembre.
1963, 10 de novembre.
1963, 17 de novembre.
1963, 1 de desembre.
1963, 8 de desembre.
1963, 15 de desembre.
1963, 15 de desembre.
1963, 22 de desembre.
1963, 25 de desembre.
1963, 29 de desembre.
1963, 31 de desembre.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1964
D'esquerra a dreta: Josep Gomáriz, Joan Folgarolas, Andreu Mill i Josep Mas.
Cedida Xavier Mas.
Banquet del bateig de Ricard Riera.
D'esquerra a dreta: Joan Carmona,x, Josep Riera i Alfred Isanta.
Cedida Joan Carmona.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1964, 16,17, 18 i 19 d'abril.
Arxiu Ricard Gomis.
1964, 17, 18 i 19 d'abril.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1964, 31 de desembre.
Arxiu Ricard Gomis.
1965
Imatge del programa de Festa Major.
Arxiu Miquel Vila.
Festa Major.
1965, dies 6,7 i 8 de juny.
Arxiu Miquel Vila.
1965, 7 de juny.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1966
1966, 9 de gener.
Arxiu Ricard Gomis.
Festa Major.
1966, 22 de gener.
Arxiu Ricard Gomis.
1966, 6 de febrer.
Arxiu Ricard Gomis.
1966, 13 de febrer.
Arxiu Ricard Gomis.
1966, 19 de febrer.
Arxiu Ricard Gomis.
1966, 19 de març.
Arxiu Ricard Gomis.
La primera actuació del "Brincos" a Catalunya va ser a
l'Ateneu de Sant Vicenç.
El preu de l'entrada va ser de 100 pessetes.
Durant la dècada dels 60 als 70 també hi van actuar
els Sirex, els Mustang i molts d'altres.
"El Breny" n. 50
1966, 10 d'abril.
Arxiu Ricard Gomis.
1966, 30 d'abril.
Arxiu Ricard Gomis.
Festa Major.
1966, 29, 30 i 31 de maig.
Arxiu Ricard Gomis.
Festa Major.
1966, 29, 30 i 31 de maig.
Arxiu Ricard Gomis.
1966, 6 d'agost.
Arxiu Ricard Gomis.
1966, 2 d'octubre.
Arxiu Ricard Gomis.
1966, 2 d'octubre.
Arxiu Ricard Gomis.
1966, 9 d'octubre.
Arxiu Ricard Gomis.
1966, 16 d'octubre.
Arxiu Ricard Gomis.
1966, 23 d'octubre.
Arxiu Ricard Gomis.
1966, 30 d'octubre.
Arxiu Ricard Gomis.
1966, 30 d'octubre.
Arxiu Ricard Gomis.
1966, 6 de novembre.
Arxiu Ricard Gomis.
1966, 20 de novembre.
Arxiu Ricard Gomis.
1966, 4 de desembre.
Arxiu Ricard Gomis.
1966, 18 de desembre.
Arxiu Ricard Gomis.
1966, 25 de desembre.
Arxiu Ricard Gomis.
1967, 8 de gener.
Arxiu Ricard Gomis.
1967, 15 de gener.
Arxiu Ricard Gomis.
Festa Major.
1967, 21 de gener.
Arxiu Ricard Gomis.
1967, 4 de febrer.
Arxiu Ricard Gomis.
1967, 12 de febrer.
Arxiu Ricard Gomis.
1967, 26 de març.
Arxiu Ricard Gomis.
ES POT OBRIR
1967
Arxiu Miquel Vila.
1967, 5 de novembre.
Arxiu Ricard Gomis.
1967, 12 de novembre.
Arxiu Ricard Gomis.
1967, 19 de novembre.
Arxiu Ricard Gomis.
1967, 3 de desembre.
Arxiu Ricard Gomis.
1967, 10 de desembre.
Arxiu Ricard Gomis.
1967, 17 de desembre.
Arxiu Ricard Gomis.
1967, 25 de desembre.
Arxiu Ricard Gomis.
1967, 31 de desembre.
Arxiu Ricard Gomis.
1968, 6 de gener.
Arxiu Ricard Gomis.
1968, 14 de gener.
Arxiu Ricard Gomis.
Festa Major.
1968, 21 de gener.
Arxiu Ricard Gomis.
1968, 28 de gener.
Arxiu Ricard Gomis.
1968, 4 de febrer.
Arxiu Ricard Gomis
.
1968, 11 de febrer.
Arxiu Ricard Gomis
.
1968, 17 de febrer.
Arxiu Ricard Gomis
.
1968, 24 de febrer.
Arxiu Ricard Gomis
.
1968,3 de març.
Arxiu Ricard Gomis
1968,10 de març.
Arxiu Ricard Gomis
1968,17 de març.
Arxiu Ricard Gomis
1968,14 d'abril.
Festa Major
1968, dies 2, 3 i 4 de juny.
1968
Arxiu Miquel Vila.
1968, 5 d'octubre.
1968,12 d'octubre.
1968,19 d'octubre.
Trobada dels "quintos" de 1968.
Cedida Elisa Puig.
1968,3 de novembre.
1968, 10 de novembre.
1968, 17 de novembre.
1968, 1 de desembre.
1968, 8 de desembre.
1968, 15 de desembre.
1968, 22 de desembre.
1968, 25 de desembre.
1968, 29 de desembre.
1969, 5 de gener.
Arxiu Ricard Gomis.
Festa del gremi de carreters i tocinaires.
1969, 12 de gener.
Arxiu Ricard Gomis.
1969, 18 de gener.
Arxiu Ricard Gomis.
1969, 26 de gener.
Arxiu Ricard Gomis.
1969, 2 de febrer.
Arxiu Ricard Gomis.
1969, 9 de febrer.
Arxiu Ricard Gomis.
1969, 15 de febrer.
Arxiu Ricard Gomis.
1969, 22 de febrer.
Arxiu Ricard Gomis.
1969, 19 de març.
Arxiu Ricard Gomis.
1969, 6 d'abril.
Arxiu Ricard Gomis.
1969, 26 d'octubre.
Arxiu Ricard Gomis.
1969
Cedida Nieves Pérez.
1969
Cedida Antoni Plana.
1969, 15 de novembre.
Arxiu Ricard Gomis.
1969, 7 de desembre.
Arxiu Ricard Gomis.
Festa dels "Quintos"
1969, 20 de desembre.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1966, 29, 30 i 31 de maig.
Arxiu Ricard Gomis.
1966, 29, 30 i 31 de maig.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1966 Desembre
Cedida Francesc Farré.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1967
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1967, 21 de gener.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1967, 30 d'abril.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1967
Arxiu Miquel Vila.
Festa Major.
1967, dies 14, 15 i 16 de maig.
Arxiu Ricard Gomis.
1967, dies 14, 15 i 16 de maig.
Arxiu Ricard Gomis.
1967, 1 d'octubre.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1967, 1 d'octubre.
Arxiu Ricard Gomis.
1967, 8 d'octubre.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1967, 15 d'octubre.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1967, 22 d'octubre.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1967, 29 d'octubre.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1967, 29 d'octubre.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1968
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1968, 21 de gener.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis
.
Arxiu Ricard Gomis
.
Arxiu Ricard Gomis
.
1968, 24 de febrer.
Arxiu Ricard Gomis
.
Arxiu Ricard Gomis
Arxiu Ricard Gomis
Arxiu Ricard Gomis
Arxiu Ricard Gomis.
1968, dies 2, 3 i 4 de juny.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Miquel Vila.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Cedida Elisa Puig.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1969
Arxiu Ricard Gomis.
1969, 12 de gener.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1969, casament
Cedides Família Codina-Folgarolas.
Arxiu Ricard Gomis.
Cedida Nieves Pérez.
Cedida Antoni Plana.
Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.
1969, 20 de desembre.
Arxiu Ricard Gomis.
1970
1970, 1 de febrer.
Arxiu Ricard Gomis.
1970
Arxiu Miquel Vila.
Festa dels "Quintos"
1970, 26 de setembre.
Arxiu Ricard Gomis.
Abonament de soci de Ramon Llovet.
Cedit Josep Maria Llovet i Cadena.
Abonament de sòcia de Maria Molina
Cedit Lluïsa Bizarro i Molina.
1973 Envelat organitzat per l'Ateneu
Arxiu Miquel Vila.
1980, 22 de novembre.
Arxiu Ricard Gomis.
Per la festa dels traginers de l'any 1982
l'Ateneu es va convertir en l'escenari de la moda.
Cedides Antonia Cabello.
El Breny, número 81.
1985 Festes de Carnaval.
"Placo" de l'Ateneu.
Cedida Xènia Soler.
1985
Festa Major.
Cedida David Bricollé.
1985
Coral Nou Horitzó.
Cedida David Bricollé.
1986 DESFILA DE LA MODA
Cedides Anna Càrdenas.
1986
Cedida Àngela Pera.
Cedida Àngela Pera.
1987
Desfilada de Carnaval.
Cedida Sílvia Forns.
1990 Ball
amb Francesc Codina i Teresa Folgarolas.
Cedida Família Codina-Folgarolas.
amb Francesc Codina i Teresa Folgarolas.
Cedida Família Codina-Folgarolas.
ALTRES CARTELLS DE FESTA, SENSE DATA
Arxiu Ricard Gomis.
Així doncs, primer va ser el Teatre Saló Espanyol, després es coneixeria com el Casino de Sant Vicenç i, finalment es va convertir en l'Ateneu, fins que al 2004 tancà les portes i, posteriorment, fou enderrocat per a construir el nou edifici de la Biblioteca.
Façana de la sala de ball i teatre.
Cedida Quim Casajuana.
Façana de la sala de ball i teatre.
Cedida Rosa Sánchez
Façana del bar.
Cedida Rosa Sánchez.
1996
Cedida David Bricollé.
Imatges prèvies a l'enderrocament.
Cedides Ricard Gomis.
Novembre i desembre del 2013
Obres construcció de la nova Biblioteca.
Cedides Núria Puértolas.
2004
El bar de l'Ateneu, pocs dies abans de tancar per sempre.
En aquest article de Regió 7 podem llegir les condicions que Dalmau va posar per tal de fer efectiva la cessió.
Enderrocament.
Cedida Charo Rueda.
Sempre formará part de la meva historia personal, gracies per fer-me recordar tantes coses.
ResponElimina