MÚSICA. GENT DEL POBLE

 La primera orquestra que coneixem del poble es va crear cap al 1.890. Era un grup format tot per obrers sota la direcció d'Alfons Marigot i Altimiras.

    Cap als anys 20, els joves del poble demanaven canvis. És l'època en què es va fundar l'Ateneu. Aquí tenim una imatge del grup El sexteto clàssico. D'esquerra a dreta, Pere Vall, Francesc Vall, Josep Martínez, Pere Canal, Pere Casas i Abel Castell.

   En Joan Flotats i Claramunt va néixer al Pont de Vilomara, però vingué a viure a Sant Vicenç. De jove va començar a tocar al bar dels seus pares, al Pont de Vilomara i al cafè MIralles de Sant Vicenç. Més tard treballà com a pianista en diferents sales de ball i en cinemes i composava ballets, sardanes, cançons populars... Tenia una acadèmia de cant i ball a Barcelona. També fou mestre de música al nostre poble i va lluitar per aconseguir una Escola Municipal de Música a Sant Vicenç. Després d'un període d'inactivitat musical, l'any 1,980, va entrar a formar part de l'Orquestra Remembrança.

 El Breny, número 68.

 Joan Garrigó actuava cap als anys quaranta, en les festes, amb gran èxit. Imitava l'estil de Pepe Blanco.

  En Pepe Blanco cantava acompanyat per la Carme Morell, En Joan Garrigó (fill del conegut Garrigó, del quiosc de llaminadures) cantava acompanyat de la Conxita Martínez.

  Segons el llibre "Una crònica sentimental.: Sant Vicenç de Castellet" d'Antolina Vilaseca, sovint actuava al teatre del Coro, acompanyat al piano pel senyor Canal.

  Però també actuava en les festes dels carrers que se celebraven al poble.

Actuació de Joan Garrigó a la festa del carrer Sant Joan.

Ramon López de Mántaras (pare)
  
  Ramon López de Mántaras i García va néixer a Avilés (Astúries) el dia 3 de març de l'any 1.925.
  Va quedar orfe quan encara era un nadó. La seva mare, María García, va contraure segones núpcies amb Vicente Alonso, ferroviari.
  En Vicente va ser destinat l'any 1.932 a València on es traslladà amb la seva família fins l'any 1.940 que el traslladen a Sant Vicenç de Castellet, important nucli ferroviari d'aquell temps, ja que els trens feien el canvi de la màquina de vapor.
  Poc temps després d'arribar a Sant Vicenç, en Ramon va conèixer la Roser Badia, nascuda a Terrassa, però que des dels 7 mesos vivia a Sant Vicenç. Es van casar l'any 1.951.

  En Ramon va fer estudis comercials i va entrar a treballar a les oficines de la fàbrica tèxtil Armengol (La Fabriqueta). Al cap d'uns anys entrarà a treballar d'administratiu a l'empresa Cases, de Manresa.
  Des de l'any 1.953 fins l'any 1.967 va compaginar la feina de despatx amb la de cantant a l'Orquestra Farrés i a Club Virginia.
  L'any 1.967 va deixar la música i la feina de despatx i va treballar com a agent comercial per a l'empresa d'electrodomèstics Fagor, fins al dia de la seva jubilació.
  Va morir a Sant Vicenç de Castellet el dia 19 d'agost del 2.015.



  Cantant a l'Orquestra Farrés.
  L'Orquestra i Cobla Farrés va néixer a Manresa cap als anys trenta amb el nom Orquestrina Farrés-Altimiras i no es va dissoldre fins als anys setanta.




 Informació procedent de:
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2014/04/farres.html
i particulars.
  Trobem cartells del Ramon, com a cantant d'aquesta orquestra, des de l'any 1.958.



  "En aquesta primera imatge hi podem veure un programa d'inauguració de la temporada de Ball al Centre Artístic de Martorell, del 6 d'Abril de 1958.
Al centre de la foto: Ramon L. de Mántaras** que en va ser el cantant en dos periodes: 1953-1960 i 1964-1967 . Destacada també al costat del nom de l'orquestra, la violinista Maria Altimiras (vídua del fundador Josep Farrés i Amat). A l'esquerra, de baix cap a dalt: Elies Pujol, XXX Torrents, Joan Martínez***, Llorenç Planas i Ezequiel Soriano
A la dreta, de baix cap a dalt: Hermenegild Pellicer, Miquel Santamaria i Bonillo, Enric Freixa, Evarist Renalías i Agustí Soler.

                      Cartell de l'actuació del 12 d'abril del 1.959

                                       Arxiu Ricard Gomis.

Darrere: Llorenç Planas, Leandre Lluch, Antoni Mas, Evarist Renalías, Josep Planell, Josep Clement i Desconegut
Davant: Enric Freixa, Ferran Martínez, Ramon L. de Mántaras, Jacint Planas i Josep Delmar*
* A més d'instrumentista era cantant; el seu cognom real és Botifoll, però a partir d'aquí l'anomeno sempre pel nom artístic.


Trio de ritme: Josep Clement (piano), Miquel Santamaria (bateria) i Josep Juanola (contrabaix)
Metall: Leandre Lluch, Jacint Planas, Llorenç Planas (trompetes) i Antoni Mas (trombó)
Saxos: Josep Planell, Enric Freixa, Evarist Renalías i Josep Delmar
A la dreta de tot, el cantant: Ramon L. de Mántaras."


Durant el període comprès entre 1.961 i 1.964 en Ramon entra com a cantant al grup Virgínia Club.

"Retall d'un programa de la Festa Major de Salt (Juliol de 1961). A l'esquerra, fent un "salt" el cantant Ramon L. de Mántaras*, que va estar amb aquesta formació de 1961 a 1964, que procedia de la Cobla-orquestra Farrés , a la qual va tornar. Altres músics van estar a les dues formacions.
Asseguts, darrere: Joan Matarrodona, Joaquim Miralles, Marià Riu i Joan Camp
En primer terme: Agustí Soler, Fèlix XXX i Joan Adam.









A dalt, a la dreta: Ramon L. de Mántaras
Drets: Joan Matarrodona, Marià Riu, Joan Camp, Joaquim Miralles i Joan Adam
Ajupits: Fèlix XXX i Agustí Soler.






De dalt a baix: Joan Adam, Ramon Sala ("Ramonet d'Artés"), Florenci Trullàs i Vila, Joaquim Miralles, Joan Matarrodona, Fèlix XXX, Agustí Soler i Ramon L. de Mántaras.










En aquesta fotografia de Villaplana hi tenim el quartet vocal:
Joan Matarrodona, Ramon L. de Mántaras, Marià Riu i Joan Camp."

  
  Van actuar a l'Ateneu de Sant Vicenç de Castellet.

Cartells de l'arxiu Ricard Gomis.

 Després d'aquest període amb Virgínia Club, en Ramon López de Mántaras torna amb la Orquestra Farrés.



A la dreta, en Ramon L. De Mántaras
A l'escala, de dalt a baix: Ramon Santisteve ("Santi"), Leandre Lluch, Enric Freixa, Evarist Renalías, Llorenç Planas, Jeroni Montagut, Josep Delmar, Antoni Mas, Josep Clement i Josep Vilanova.

Rosell i Sendrós, Jaume  (l'Esquilet)

  El pare de Jaume Sendrós treballava a Terrassa en una vaqueria, tenia cura d'un terreny de cultiu i feia d'esquilador. A Terrassa van néixer en Jaume i els seus tres germans (dues noies i un noi).
  Quan només feia dos dies que havia nascut, la família es va traslladar a Sant Vicenç i, comenta en Jaume en una entrevista a "El Breny", que desconeixia el motiu.
  Es van instal·lar en un pis del passeig Balet (actual passeig Francesc Macià) i el pare es va posar a treballar de pagès i "d'esquilet".
  Com que encara no hi havia massa transport motoritzat, al poble la gent tenia bestiar per a desplaçar-se. És per això que al pare del Jaume no li mancava pas feina. Recorda en Jaume que fins i tot venia gent de les rodalies perquè els esquilessin els animals.
  Va estudiar primer a les Escoles velles i després a l'antecessora de l'Acadèmia Montserrat (possiblement l'escola dels frares). Estudiar no li agradava ni poc, ni massa. El que sí li agradava era cantar. Mai va fer estudis de cant, però es passava el dia cantant davant de qui el volgués escoltar.
  En Jaume va aprendre l'ofici d'esquilador als 12 anys i va començar a treballar amb el pare, fins i tot quan no hi era son pare, feia ell tot sol la feina. Per això, un cop mort el pare (veure apartat de la guerra civil), en Jaume va seguir fent l'ofici. Però van començar a aparèixer els cotxes, els tractors... La feina va minva tant, que va haver de deixar l'ofici. 
  Llavors va començar a treballar de picapedrer.
  Però a més de la feina, en Jaume anava a cantar en festes majors, en teatres...
  Es va casar i se'n va anar a viure al Passeig Pau Casals, número 39. Va tenir dos fills, un nen i una nena.
  Va actuar a Radio Barcelona, a Radio Terrassa i a força festes majors de diferents pobles de la comarca. A Sant Vicenç va cantar al Coro, acompanyat al piano per en Pere Canal (imatge adjunta) i en diferents festes del poble de les moltes que es muntaven als anys cinquanta.
  Tenia molt renom en aquells anys i era molt popular al nostre poble.
  La seva cançó preferida, reconeixia en Jaume, que era "Rosó", però també acostumava a cantar d'altres com "El Huesped del Sevillano", "Marina", "L'Emigrant","La Moreneta", "La taverna d'en Mallol", "Per tu ploro", "Ets la meva vida", "Rigoletto"...
  L'any 1.962, a causa de la riuada tan forta que hi va haver, el seu germà, la dona d'aquest i les dues filles van morir ofegats.
  Amb els anys, la feina de les canteres va començar a minvar i en Jaume, als 51 anys es va posar a treballar a la benzinera de Sant Jordi, prop de "Els Condals".
  Només cantava a casa seva, a casa d'alguns veïns o, esporàdicament, en algun casament.
  Es va aficionar a treballar la pedra i el marbre en les seves estones d'oci i elaborava plaques commemoratives, escuts de futbol, imatges de verges i algunes làpides. Les làpides del seu pare i del seu germà les va fer ell.
  

Sánchez, Juan José

  Conegut com a Juan José va arribar de petit amb els seus pares procedent d'un poble d'Andalusia. En fer-se gran es va posar a treballar de sabater al carrer Gran.

  Es va casar amb una santvicentina i van tenir una filla, que encara viu al poble. Anys més tard, se separaria de la seva dona i va anar a viure a Macael (Almeria) on va seguir amb la seva feina de sabater. Temps després va obrir un bar al barri del Zapillo, prop de la platja, a la ciutat d'Almeria. Allí es va tornar a casar i va tenir dues nenes.
  Des de jove es va dedicar a cantar. El seu estil comprèn des de les "coblas", els "tanguillos" a la rumba gitana.
  Al poble era molt conegut i va actuar molts cops en les festes de l'Ateneu.
  A part de tenir família al poble, hi va fer molt bons amics. Aquests ens comenten que, de tant en tant, van a visitar-lo al Zapillo.
  Normalment es feia acompanyar de guitarristes i van editar bastants "singels".
  Podeu trobar la seva música buscant-lo per la xarxa.

 http://www.youtube.com/watch?v=JefdxL527qo
http://www.youtube.com/watch?v=NMFpJoSZt1U

 Trio Dorado.
  "A vegades amenitzava les revetlles un grup format per tres santvicentins: en Jaume Fíguls, l'Alfred Rodríguez i en Ricardo Juan.
 En Jaume Fíguls era el fill gran de Cal Caramelero (els pares tenien una botiga de llaminadures a la plaça Clavé). Més tard es casaria amb Carme Grauvilardell, bibliotecaria durant un munt d'anys del poble. En Jaume havia estudiat enginyeria i la música, amb els anys va continuar en un àmbit més privat i orientat a l'estil clàssic. Tot i que formava part en un quartet amb en Pere Díez, mossèn Aurich i un monjo de Montserrat; que van fer diversos concerts.
  En Jaume tocava la guitarra i cantava.
  L'Alfred Rodríguez era el fill del mestre de les escoles públiques, Don Alfredo. Tocava la guitarra i cantava. En deixar la música, va orientar la seva vena artística cap al dibuix i la pintura durant força anys, arribant a fer diverses exposicions.
  En Ricardo Juan era el vocalista. Les nenes el trobàvem guapíssim. Va ser l'únic membre del grup que va seguir amb la música professionalment, formant part de diferents orquestres com la IRIS de Salt o la FARRÉS de Manresa.

  Ens encantava el Trio Dorado, imitador del Trío Los Panchos, molt de moda en aquells moments. En el seu repertori hi havia les cançons més en voga com el famós "Caminito Verde", però la més divertida era la del "Burro Socarrón".

                             fragment del llibre "Una crònica sentimental: Sant Vicenç de Castellet"
                                                           d' Antolina Vilaseca.

 Amenitzant un casament.

Cedida Estrella Fíguls.

Cedida Estrella Fíguls.

El Breny.

  Los Vampiros es va formar cap al 1.960. Esteve Preñanosa (contrabaix), Pere Padrós (guitarra),Josep Pubill (bateria) i Joan Montsech (piano).

  Amb els anys el grup es va desfer i només va seguir com a músic professional en Joan Montsech.

  

  Després de dissoldre's el grup, en Joan Montsech va formar part d'altres grups com:

4+1 En la imatge podem veure en Joan Montsech al piano, en Martí Brunet (manresà) i el "Cubano" (Fèlix Ruisánchez) en una actuació que van fer a mitjans dels seixanta en una emissora de ràdio a Barcelona.

Jake y Mate y las hermanas Vilaseca 1.969. Les germanes Vilaseca eren dues dependentes de la llibreria Sobrerroca.

Club Virginia Aquesta formació va actuar per molts llocs de Catalunya, nord del País Valencià, Aragó, el sud de França, Suïssa...  Acostumaven a actuar en les Festes Majors acompanyant les figures del moment. Entre molts altres van acompanyar Antonio Machín i Sara Montiel.

Los D'chados

Per ordre alfabètic: Quim Casajuana (bateria), Joan Corominas (cantant), Francesc Fernández (guitarra rítmica), Manuel Lao (baix) Cándido Largo (guitarra solista).